Església de Sant Martí

De l’església romànica només queden, prop de la pila baptismal, dues arcades de mig punt del segle XII que corresponen a un antic atri o galilea.

La façana és barroca (segle XVIII) i està presidida per Sant Martí (Sant Martí de Tours, soldat romà i més tard bisbe de Tours al segle IV), patró de Viladrau.

L’acolorida teulada del campanar es va instaurar en la dècada dels quaranta, just després de la guerra civil.

Adossat a l’església es troba l’edifici de la rectoria.

Tot i que Sant Martí és probablement el sant més venerat a Catalunya i a Europa, i al que més capelles i ermites s’han consagrat, no és tan habitual trobar-lo com a patró d’una població. El culte a Sant Martí es va introduir, des de França, durant la conquesta carolíngia contra els sarraïns (segle VIII).

Catalogada dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català
Estil/època: Romànic, barroc. Segles XI, XVII-XIX

• Consulteu la localització de tots els punts del Patrimoni Cultural